Aiguafreda o «Aquafrigida» com va ser citat l’any 898 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Martà del Congost. El que veiem avui amb els nostres ulls com a poble, es va començar a formar entorn d'una ferreria seguint l’antic camà ral que anava de la ciutat Comtal a Vic.
Aquest poble d’uns 2.500 habitants de la comarca del Vallès Oriental compta amb uns indrets idÃl·lics increïbles i on hi han indrets idÃl·lics també hi han fonts idÃl·liques, i possiblement una de les fonts més antigues del Parc Natural del Montseny, o això creiem ja que la Font Fresca ja documentada a l’any 898 en la consagració mencionada anteriorment.
La ruta que proposem no ha de ser estrictament a peu ja que per visitar un mà xim nombre de fonts, és possible fer-la amb cotxe. Aixà que en algun punt recomanarem moure'ns amb cotxe, però si sou valentes ningú us impadeix fer-ho a peu!
Un bon lloc per aparcar. és l’esplanada del poliesportiu Can Plantada d’Aiguafreda, on la entrada es per la carretera de Ribes.
Un cop aparcats, si seguim la carretera de Ribes en direcció nord, a pocs metres de l’aparcament trobarem la Font del Pontasco [41.7707, 2.2479]:
Quan les comunicacions per carretera (sempre vinculades a la història d’Aiguafreda) van esdevenir cabdals pel desenvolupament del paÃs, les autoritats van decidir millor la ruta de Barcelona a Vic, i al 1840 van obrir la nova carretera que superava l’antic camà ral que va esdevenir l’eix que ha configurat l’actual fesomia del nucli modern (fins que al 1986 la desviació de l’autovia amb el nou traçat fora del municipi va alliberar el trà nsit del centre del poble). El punt nord on es trobaven l’antic camà ral i la carretera originà ria del segle XIX (avui carretera de Ribes) és on s’ubica la font del Pontasco. La font esta situada a la vorera de llevant de la carretera de Ribes. Elegantment retirada del pas, en una placeta pavimentada ombrejada per quatre plataners, el conjunt es troba protegit per tanques de fusta. Un muram de pedres de junta oberta conté la muntanya, a l’esquerre amb una escala que puja bosc amunt, i a la dreta amb un mur més baix amb un seient de pedra corregut que al final gira en angle recte per tancar l’espai. El respatller del banc és de toves cerà miques. Al bell mig de la placeta dos grans taules circulars que semblen rodes de molÃ, i bancs concèntrics d’obra al seu voltant, permeten una estada molt agradable i lleugerament bucòlica. El polsador per on raja la font és situada a un nÃnxol excavat dins la pedra emmarcat per obra de totxana a banda i banda amb acabat piramidal. Un gran rètol cerà mic pres al mur ens indica el nom de la font. Al peu de les escales que pugen muntanya amunt podem trobar una pica de pedra.
Un cop tenim la primera a la butxaca, anem a buscar a l’anfitriona d’Aiguafreda tot i no ser dins del mateix terme, la Font d’en Pinós [41.771403, 2.245967] pertany a Centelles però a Aiguafreda hi ha un gran sentiment cap aquesta font, i això es tradueix grà cies al grup d’Amics de la Font d’en Pinós que són qui s’encarrega de mantenir l’indret ben bonic i cada any organitzen agradables diades poètiques entre altres esdeveniments.
Per arribar a la font, seguim la carretera de Ribes amunt fins a trobar a mà esquerra un carrer amb el nom homònim a la font, seguidament trobarem una bonica passera de fusta que creua el riu Congost.
La font esta enclavada a un mur de pedra ben treballada de 3 metres d’alçada. Dins el mur, un arc rebaixat dóna lloc a un pla enfonsat d’uns 30 centÃmetres amb el mateix tipus de pedra que l’exterior. Dins, un artÃstic cartell de barres de ferro corbades retolen el nom de la font. Sota una aixeta en desús, i més a baix els tres brocs per on raja l’aigua, encastats en roques més antigues que la resta del pany de mur. Els brocs són diferents, dos de pedra i el de la dreta d’acer (potser va substituir l’original petri). A banda i banda de l’arc rebaixat s’obra un banc corregut amb toves cerà miques de seient i respatller. L’entorn és molt agradable grà cies a l’ombra dels grans plataners a l’estiu, i al solell de l’hivern a tocar el Congost. D’un d’aquests plataners en penja un casolà gronxador de fusta.
Al final de la ruta donarem un parell d’annexos per si volem anar a veure la Font dels Balços, ja que com hem dit, si volem veure-les totes, a peu és força exigent i la idea es fer una ruta per un à mbit general.
Després de visitar la Font d’en Pinós, emprenem el camà direcció a una font força històrica del poble, tot i que ara mateix està condemnada a desaparèixer si no s’hi posa remei aviat! Aquesta és la Font del Lleó [41.7766, 2.2495] la font va ser tant popular a les primeres dècades del segle XX que fins i tot va servir de paper moneda a Aiguafreda.
Per arribar-hi, tornem a prendre la carretera de Ribes (N-152 a) direcció nord fins al carrer de la Llobeta, quan fa el gir a mà esquerra en 180 graus per marxar del torrent haurem d’entrar direcció al torrent amb nom homònim al carrer i allà la trobarem entre arbres caiguts i esbarzers.
L'aigua rajava d'un gros cap de lleó i que avui encara endevinem malgrat haver estat trencada la cerà mica. També era anomenada la font del Xato, sembla ser perquè l'animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tant popular, que a les primeres dècades del segle XX la font fins i tot servà per al paper moneda d'Aiguafreda. Altres noms que també ha rebut al llarg del segle XX és font de la Llobeta i font del Torrent. Hi ha una postal dels anys 20 del segle passat de L. Roisin (nº18 Ayguafreda) on es pot apreciar la majestuositat de la font en aquells temps, amb dos noies estiuejants amb vestits blancs abillades de forma impol·luta, al costat del cap del lleó, i una tercera noia del poble asseguda a un mur avui desaparegut que hi havia davant de la font.
AquÃ, el nostre consell es retornar al cotxe per anar a visitar la pròxima font, ja que on l’aparcarem inicia un nou tram per visitar un total de 4 fonts més. Sinó la caminada serà llarga comptant el retorn.
Com hem dit, un cop situats al parking de Can Plantada, agafarem el vehicle i enfilarem la N-152 en direcció Vic. Just abans de sortir del terme municipal d’Aiguafreda, a mà dreta veurem una senyalització on ens senyala la Font dels Enamorats [41.7817, 2.2473], Aiguafreda de Dalt o Residència La Font. Però si voleu posar al GPS: Carrer Enamorats per assegurar el tir, millor.
Per visitar la Font dels Enamorats [41.7817, 2.2473] deixarem el cotxe al parking de davant de la Residència i caminarem uns metres en direcció a la Riera de Martinet, on rà pidament guitarem la font.
La font és annexada a un mur de pedra lligada que suporta el pla de la muntanya. D’aquest mur en sorgeix una pedra d’aire antic i desgastat d’on surt un broc de ferro colzat per on brolla l'aigua que cau al bassal quadrat de pedra. El broc té un forat al capdamunt, que podem fer rajar amunt amb un rajolinet tapant amb la ma el cabal inferior.
Quan ja ens hem divertit jugant amb el sifó de la Font dels Enamorats ens disposem a pujar a Aiguafreda de Dalt on trobarem un seguit de tres fonts, una d’elles la font més antiga documentada del Parc Natural del Montseny!
L'accés a Aiguafreda de Dalt és senzill des de la font dels Enamorats podem fer-ho a peu remuntant la riera de Martinet per un paisatge molt agradable, o bé per la carretera que hi puja. Ambdós estan perfectament assenyalats. Aquà podem trobar la informació oficial del sender.
Un cop a Aiguafreda de Dalt, a la pared dreta annexa a l'església de Sant Martà hi trobarem la Font de l’Abadessa[41.7885,2.2576]
La font està en el mur de pedra de juntes obertes i ple d’herbam que tanca el recinte. A mitja alçada l'aigua raja per un broc fet amb dues petites teules i cau a una pedra plena de molsa i regalima fins a un bassal semicircular a mig pam del terra sobre un replà empedrat. Al capdamunt del frontal hi tenim la imatge en relleu cerà mic de l'abadessa Emma de Sant Joan, filla del comte Guifré el Pelós, que dóna nom a la font, majòlica signada E. Sther (sic). Al seu costat una placa de cerà mica commemora els 1.100 anys del naixement d'Aiguafreda de Dalt, quan l'abadessa Emma feu construir l’església. La placa es subscrita pels ajuntaments d’Aiguafreda, Centelles, Sant Martà de Centelles, Seva i Tagamanent, en agraïment a l’abadessa, que en l’acte de consagració de l’església va inscriure per primera vegada a la història els noms d’aquests pobles.
Si voregem l’església, per la part del darrera trobarem la Font del Pati[41.7888,2.2575] o també coneguda com la Font del Darrera.
L'aigua que brolla de la font es proveeix d'una antiga mina situada a uns 60 metres al sud-est, i es raja per un broc d'acer inoxidable encastat a un muret de pedra i cau a una pica de pedra picada allargada i molt antiga. En el poema de l’avi Serna (Rodalias d’Ayguafreda – Les Fonts) hi ha una estrofa que parla de la font del Pati:
La sogra que es desbarati
si amb el gendre mal esta
l’envia la font del PATI
si es creu que allà patirÃ
Ara sÃ, que sÃ. Després de gaudir de l’església de Sant MartÃ, el seu oratori i les seves espectaculars vistes a la Vall del Congost, anem a «caçar» la font més antiga documentada del Montseny, la Font Fresca[41.7874,2.2576] només ens hem de moure uns pocs metres, just on hi ha el parking del davant l’església, veiem una pista en direcció sud, caminem uns 4 minuts per gaudir de la verdor de la font!
La font queda dins el bosc, en un extrem d'una terrassa enlairada per sobre del camÃ, en un bellÃssim racó molt ombrÃvol, amb altes acà cies i alzines. Al mig de la terrassa disposem d'una taula rodona de pedra circumval·lada per un cèrcol de ferro, sostinguda per una creu de totxanes en forma de ziggurat invertit. La taula és envoltada d’un banc concèntric de pedra per seure, i a la part baixa que toca el camà també hi ha d'altres taules i bancs per fer-hi una estada.
El conjunt de la font està format per un sinuós mur de pedra adossat a la muntanya que conté el talús, més alt del mig que dels costats, amb un pedrÃs corregut de pedra tant llarg com el mur que li fa de respatller. Del mig del mur i a mitja alçada brolla l'aigua per un broc de pedra, cau a una primera pica i després passa a un bassal semicircular a dos pams del terra.
Ja només en falta la tornada, per fer-ho diferent podem baixar per la pista forestal que ens durà a la residencia on hem aparcat, o tornant per l’itinerari de la riera del Martinet.
Annex:
Us proposem també de visitar la Font dels Balços[41.7772,2.2563] Localitzada al costat del torrent que li dóna el nom, al sud de la pedrera de Cruïlles, al caire de l'espadat deixat per l’activitat extractiva per les obres públiques. Des de la font un balcó natural ens obra una basta panorà mica cap al nord, amb Centelles al peu dels cingles. Podem accedir-hi des del nucli urbà d'Aiguafreda. Cal anar a cercar el carrer de Cruïlles i arribar-nos fins el cementiri que deixem a la dreta. A partir d'aquà la pista s'enfila cap al nord, però nosaltres la deixem de seguida tot girant a la dreta pel camà de l'Aregall. Al cap de només d’una cinquantena de metres d'haver-lo encetat, trenquem a l'esquerra per un corriol costerut que s'enfila bosc amunt. El sender està ben definit i uns 225 metres més amunt som davant la font. Dues gran alzines ens senyalen el seu emplaçament.
La font està constituïda per unes quantes pedres lligades en forma de petit mur irregular des d'on l'aigua raja per un broc de ferro i cau a una basseta quadrada de pedra, que per un petit orifici lateral alimenta a una bassa més gran, també de pedra, situada a la dreta que servia per abeurar-hi el bestiar de Cruïlles.
I no pot faltar la Font de la Plaça Major[41.7681, 2.2504] situada a la cara nord de la plaça Major d’on antigament es treia l'aigua amb un volant i més endavant amb un motor.
La font és annexa a la façana d’una casa. Es tracta d’una estructura de pedra treballada amb la data de 1871 cisellada sobre d’un medalló central en relleu, i a cada costat té un broc, a la dreta un polsador, i a l’esquerra una canella colzada de la que no en surt res. La pica rectangular de pedra recull les aigües sobrants.
Si us agraden aquest tipus de publicacions podeu deixar un comentari amb peticions o el que més us interessi!
Moltes grà cies.
Projecte Fonts del Montseny.
Texts i fotografies originals de: Oscar Farrerons i Adrià Corella.
PODEU TOBAR TOTES LES FONTS AL NOSTRE MAPA: https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.81983417311718%2C2.451332500000035&z=11