Diumenge productiu al Baix Montseny

Ja fa més de 2 anys que duem a terme el Projecte Fonts del Montseny, i que anem trepitjant el Montseny dia rere dia. Portem més de 800 fonts ubicades sobre el nostre mapa i n'hem visitat 421 de les quals hem fotografiat, geolocalitzat i creat la seva fitxa respectivament.

D'aquests dies de fer acte de presència al territori hi ha dies en què caminem molt per anar a veure un grapat de fonts, i hi ha dies que en 8 quilòmetres quadrats en veiem 10 com ha sigut el darrer cas al Baix Montseny, concretament entre Mosqueroles (terme municipal de Fogars de Montclús) i Sant Esteve de Palautordera.

Però tot això no només és mèrit nostre, com sempre diem, el Projecte Fonts del Montseny és un projecte viu i comú en què volem que interaccioni tothom, aportant noves fonts, noves informacions, fotografies, vivències, etc. Aquest és el cas d'en Pedro Gómez López, una persona de territori, que estima la terra.

Fa uns dies publicàvem informació sobre la Font d'en Tomàs a tocar del restaurant de Collformic, ell com a ciclista que és la coneixia i ens explicava que sovint parava a emplenar l'ampolleta d'aigua. Va ser arran d'això que es va posar en contacte amb nosaltres mencionant-nos que al nostre mapa ens faltaven algunes fonts de la zona de Mosqueroles i Sant Esteve de Palautordera. Així que vam decidir un dia per fer una ruta per la zona i descobrir noves fonts!

D'esquerra a dreta: Marçal, Rosa, Oscar, Pedro, Adrià a la Font de la Farga (Mosqueroles)

El punt d'inici va ser el restaurant de la Font de Cal Guardià. Just darrere d'aquest conegut restaurant al límit del terme municipal de Fogars de Montclús tocant amb Sant Celoni, trobem la font amb el nom homònim del restaurant.

El pas del temps ha malmès una mica la font, tot i així encara es pot veure la canal de pedra per on arriba l’aigua, avui amb un petit tub afegit, que vessa el seu preuat líquid a una mena de pica i d’aquí a la bassa rectangular del costat. La bassa també ha conegut millors temps. Hi ha restes de pintura verda a les parets , potser testimoni d’algun moment quan els nois i noies si banyaven.

Un cop visitada la Font de Cal Guardià, a tocar teníem la Font del Cranc o també Font de la Figuereta. Fins al 1998 aquests camps d'oliveres eren erms que servien de pista d'aterratge dels vols d'ala delta i paravent. Estaven llogats pel Delta Club de Barcelona, i els intrèpids aviadors sense motor pujaven al coll de Santa Hel·lena, o fins al peu del Turó de l'Home, per llançar-se a planejar fins aquests camps. Quan aconseguien aterrar, assedegats i cansats s'acostaven a la font del Cranc per fer-hi un bon glop de la seva aigua fresca. En aqueles dates l'actual figuera era un petit matoll, per això alguns l'anomenaven font de la figuereta. Si us hi fixeu, d'un dels pals de fusta de telefonia que creua el camp encara es pot veure el que resta el con indicador del vent.

Pedró de la Font del Cranc on s'hi pot llegir. "Font del Cranc RESPECTEULA, MERCÉS. 18.6.82" i un petit dibuix d'un cranc a la part superior dreta.

La figuera, que ja no és tant figuereta, sota la font que ja no en resta el broc que queia dins la pica en forma de safareig, i just devant la bassa.

Seguidament ens vam dirigir cap a La Farga, on ens esperava la Font de la Farga, però abans ens vam fixar en l'enorme rusc de Vespa Velutina que hi havia a un pollancre vora la riera de Ciuret, en el que portem de 2019 (avui 5 de Febrer) ja porten més de 130 nius localitzats al Baix Montseny. En cas de localitzar-ne un podeu contactar amb l'Antoni (https://controldeplagues.cat/)

Niu de vespa velutina foradat per les Palus Major (Mallerengues) a pocs metres de la Riera de Ciuret. Ens van comentar que a 100 metres n'hi havia un altre.

Després de quedar bocabadats amb la mida del rusc, vam encaminar cap a la Farga on ens esperava la font amb el nom homònim.

La Farga és un antic i espectacular casalot de façana de color ocre, arranjat des del 1985 per ser casa de grups, situat sobre la riera de Ciuret. A tocar podem trobar les restes del molí que devia fer la feina pròpia de la fraga. La construcció amenaça ruïna, però encara podem veure el dintell de la porta principal amb la data 1692 perfectament marcada. Just a tocar, a la dreta, hi ha la font de la Farga. Es tracta d’una construcció ben acabada de pedra de riu amb un polsador modern al mig. Una pica de pedra recull el drenatge, i a ambdós costats hi ha un llarg banc de còdols encimentats.

Com que ens interessava anar a veure el màxim de fonts i aprofitar el matí, el més viable era agafar el cotxe altre cop i encaminar-nos cap a la Font de les Colomines.

Es troba entre els masos de ca n’Illa i Can Nicolau Xic.

Ens va sorprendre el lamentable estat de la font, i creiem que si no s'arranja aviat, en pocs anys estarà desapareguda, ja que la força de les arrels dels arbres i l'aigua està empenyent l'estructura endavant.

La mina original d’aigua que proveeix la font es troba a la seva esquerra. Avui la portella metàl·lica de la mina és arrancada mig penjant esperant un cop de gràcia que la tiri definitivament. La capelleta on es troba la font, amb un bonic arc apuntant, està esbucat per l’empenta d’una arrel, també en molt mal estat. Les rajoles interiors estan a punt de caure, i si hi havia alguna decoració més, avui ja no es pot veure. Tot i aquest trist estat, el broc de la font continua rajant amb alegria com volent resistir aquests depriments temps que ens ha tocat viure, que no valoren la gràcia de l’aigua cristal·lina del Montseny i l’alegria de les seves històriques fonts.

Una mica entristits pel lamentable estat de la font, vam tornar a pujar el cotxe i vam posar rumb cap a la Font de can Suc, on en Pedro ens prometia que era una font admirable, d'aquelles majestuoses que costen de veure!

I no li va faltar raó, com podeu admirar a la fotografia:

Un sistema de murets i escales de pedra i ciment permeten contenir el marge i descendir amb comoditat, tot i que l’empenta d’una gran alzina amenaça el futur estructural del conjunt. Un cop a baix, sota d’un portal cobert amb una àmplia llosa plana de formigó i pedres, trobem la font. La part del muram més inferior és nota que és una obra molt més antiga que la resta. En aquest àmbit hi trobem el gruixut broc de ferro per on raja sense parar l’aigua de la font, tot ple de verdet i humitat. Sobre de la font hi ha un grup de 12 rajoles ceràmiques amb la imatge d’una Mare de Déu i un nen Jesús, amb una sanefa al voltant, i signat Duarte 1965. La majòlica es troba en bon estat.

Enlluernats per la bellesa d'aquesta font, caminarem uns metres direcció can Noguera per tornar-nos a quedar bocabadats amb l'imponent mas, on vam tenir la sort de conèixer al senyor Joan Ribas Giner que va ser tan amable d'obrir-nos les portes del mas i explicar-nos grans històries, i sobretot la que més ens interessava, la història de la Font del Molinot.

Can Noguera edifici històric i monumental.

Des del bell mig de la casa baixarem un camí travessant una passera que travessa la riera del Rifer (també anomenada aquí de Ciuret) passant per davant de l'antic molí de farina que dóna nom a la font fins a enfilar un corriol que porta a la font.

Restes de l'antic molí fariner.

A la part superior del mur central hi trobem l’any que deduïm que es va construir la font «1865» ja que a sobre veiem les inicials «A» i «Y» que fa pensar que posi «ANY» però no veiem la «N». Just a sota d’aquesta inscripció en veiem una altre amb l’anotació «FONT DEL MOLINOT». A la part esquerra hi ha afegida una inscripció de la data de la seva restauració «RESTAURADA AÑO 1974»

Un cop embadalits per la bona conservació de la font, desférem el camí per tornar a l'entrada de can Noguera, on vam descobrir la Font del Pou dels Cirerers de Can Noguera.

Es tracta d’un conjunt massiu de pedres de riu amb el pou a la dreta i una gran muram a l’esquerra amb un conjunt de rajoles que porten el nom del pou. En mig de tots dos, en el muret baix, el broc de ferro de la font abocava antigament la seva aigua a una pica de pedra que encara es pot veure en perfecte estat. Sobre d’aquest muram baix, i per evitar que ningú prengués mal i caigués al costat del broc, hi ha una barana de ferro forjat artística, amb un escut central i les inicials JR i la data 1966.

Tot i no tenir-ho molt clar, una mica més amunt vam intentar recercar la Font del Samón o del Ramon, no tenim molt clar que sigui el que hem fotografiat però esperem que sinó és així algú ens corregeixi.

Es tracta d’un broc d’aigua que raja de manera constat i omple una gran bassa de reg. A la seva esquerra hi ha una construcció que segurament conté la mina original, i a l’entorn hi ha altres construccions per al treball del camp. Tot el conjunt manté la bellesa de l’eficiència i el bon ús agrícola de l’aigua.

Només ens faltava saltar de terme municipal i dirigir-nos a Sant Esteve de Palautordera, però abans, ja que passàvem pel costat, vam fer parada a la Font de can Albert de Dalt. La font és molt prop de l’ermita Santa Magdalena (església romànica amb tres naus i tres absis, també coneguda amb el nom de Sant Marçal de Baix). Un cop a l’ermita seguirem un camí que va en direcció al Sot Gran, la font queda enlairada a les Penyes de Can Jeroni molt pròxima de la casa que dóna nom a la font.

La font és aprofitada per un antic safareig que omple una gran bassa d’uns 4 metres per 2 i un metre i mig de fons, tota ella feta de pedra autòctona, mentre que la part superior que fa funció de safareig és acabada de pissarra.

Ara si, dalt del cotxe i cap a Sant Esteve de Palautordera. Allà només ens faltava descobrir dues fonts, la Font de Lourdes i la Font de Sant Isidre.

La Font de Lourdes és una font molt amagada i poc coneguda situada al nord del nucli urbà, en una zona propera a coses noves a l’entorn de Can Vila i Can Bonamic. Per darrera d’aquestes cases hi ha un corriol que ressegueix de lluny el Tordera. En un punt indeterminat, un viarany molt desdibuixat baixa per aproximar-se a la zona de llera i allà mateix trobem la font de Lourdes. Antigament els nens del poble venien fins aquesta font per jugar, com altres de properes, de moment desaparegudes, com la font Ferrusa (més amunt de Can Net) i la font del Prat.

Es tracta d’una font bosquerola molt maca, ben conservada malgrat la senzillesa de la deu. Del humil marge, entre pedres de riu, en surt un petit broc per on raja abundant aigua, sota d’un pedra que el sembla protegir, i un tros de teula que en fa una mena de cassoleta. L’entorn és protegit per pedres i llims. Quan hi arribeu veure que la font és sota d’una xarxa metàl·lica que algú ha posat a sobre (amb pedres per evitar que bolqui) potser per evitar que les fulles taponin el drenatge, potser per evitar que algun animal malmeti la font. Podeu retir el xarxat per veure la seva freda aigua, i després reposar-lo a l’estat anterior.

I I per últim, el petit tresor descobert, gràcies a en Pedro per la seva insistència, ens va mostrar la Font de Sant Isidre, un cop travessat la Tordera.

L'Oscar i en Pedro, natejant la Font de Sant Isidre.

Situada al nord del nucli urbà. A l’àmbit del veïnat de les Margarides, agafar a l’altre costat de la carretera BV-5301 el caminoi que va cap a Ca n’Auleda i després creua el Tordera. Quan ha plogut aquí la Tordera baixa ben plena i, malgrat el gual de formigó que hi ha i les pedres posades pels caminants, caldrà mullar-se els peus per passar a l’altre marge. Just a l’altre costat, el sot de l’Abeurador aboca al riu, i una pista el ressegueix amunt. Pugem i uns 85 metres a la nostra esquerra trobarem la font si ens endinsem unes passes dins del boscam.

De l’obra de la font en resta poca cosa, i per l’estat que presenta dintre de pocs anys no en quedarà res. Una capelleta d’obra, amb coberta en timpà, ressalta una fornícula interior avui buida, però segur que és on hi havia la imatge de Sant Isidre. Encara es poden veure les pedretes que perimetrejaven la imatge. El fons blanc amb restes blaves semblen voler evocar temps millors. La base també tenis uns àmbits de prestatgeria, ara mig enfonsats, i suposem que a baix hi havia el broc, ara ja sense res, però a més tot el conjunt és descalçat per l’aigua que continua manant de forma desordenada, cosa que ens fa patir per la continuïtat del conjunt. Quan una gran pluja s’emporti tot això que en quedarà de la font de Sant Isidre, potser sols aquestes línies?

Fins aquí la nostra petita ruta pel Baix Montseny!

Volem agrair a en Pedro per la seva voluntat, sense gent com ell aquest projecte seria impossible!

Text i fotografies originals de: Oscar Farrerons i Adrià Corella.