Un passeig per Gualba. Entre boscanes i urbanes.

Ens situem a Gualba, municipi de la comarca del Vallès Oriental i de la subcomarca del Baix Montseny, limitant al SO amb Sant Celoni, a l’Est amb Riells i Viabrea i al Nord amb Gualba, es deixa regar per la Riera de Gualba procedent del conegut pantà de Santa Fe del Montseny.

Just a la plaça de Joan Ragué i Camps hi trobem la Font de la Plaça [41.73175, 2.50199 ]:

«Es tracta d’un muret en fornícula de pedra autòctona ben treballada, en acabat en arc rebaixat i peça ceràmica superior. En el baix relleu central hi trobem dos moderns polsadors d’acer que permeten beure d ela seva aigua de xarxa. Davant de la font. un paviment de pedra amb un enreixat metàl·lic rectangular al peu dels polsadors permeten recollir l’aigua sobrant. A banda i banda de la font, un muret de pedra amb seient de tova ceràmica ens permet asseure’s, tot i l’abundant presencia de bancs de fusta romàntics a la resta de la plaça.»

A pocs metres just dins el pati de la Parròquia de Sant Vicenç hi trobem la Font de la Rectoria [41.7319,2.5028]:

«Sobre la gran pedra hi ha un rellotge de sol amb els números romans, les línies horàries i el gnòmon d'acer inoxidable. Amb aquesta inscripció entallada a la pedra:

Amb la llum i la veritat Gualba i jo anirem a l'hora

El rellotge és obra de Jaume Salichs, un paleta gualbenc nascut el 1927, que va realitzar més d’una vuitantena de rellotges, a partir d’aprenentatge autodidacta.

A la placa metàl·lica de la part posterior s’hi afegeix:

Rellotge de Sol

Situació Geogràfica

Latitud nord 41° 43'

Longitud est 2° 30'

Altitud sobre el mar 178m

A. de veïns Gualba 1982

Donació de Josep Campos»

Sortim del pati pel Passeig del Montseny per anar a trobar el camí de la Font de Can Blanxó, per anar a trobar la font amb el nom homònim amb les coordenades: [41.7315,2.5043 ]:

«Font molt apreciada popularment per agafar aigua, pel seu cabal abundós i per la creença en la qualitat del preuat líquid, i pels veïns propers per estar a l'ombra en aquest lloc assossegat prop de la riera. Tot i això, uns anàlisis portats a terme els darrers anys i presentats a la revista La Sitja del Llop (La Sitja del Llop -Revista del Montseny nº42. Pàgina 10) van donar com a resultant nivells de nitrats superiors a 50 mg/l. cosa que converteix les seves aigües en no potables.

El frontal de la font és un mur quadrat d'obra vista, d'uns dos metres llargs de costat, amb una obertura al mig en forma de caseta endarrerida uns quants centímetres respecte la façana. Al costat esquerre una escullera de pedra arrodonida amb junta oberta conté la muntanya, mentre que a la dreta les arrels dels arbres semblen fer aquesta funció.»

Si baixem les escales entre plataners i creuem la Riera de Gualba i seguim riera amunt fins a tornar a creuar la riera i allà busquem Can Sala, davant de l'entrada de Can Sala arrenca un camí que baixa a buscar la riera i que en una trentena de metres ens porta al costat de la Font del Ferro [41.7327,2.5031 ] que ens queda a mà esquerra.

«La font queda al costat del camí, en un extrem d'una terrassa delimitada per murets de pedra ben formats i un xic enlairada. L’obra és un mur de pedra adossat al marge, de juntes remarcades en ciment, suma quasi quatre metres de llarg per dos i mig d'alçada, amb dos aletes laterals en angle recte, amb el mateix tipus de pedra. Mirant frontal, a l’aleta de l'esquerra hi ha un broc d'acer inoxidable encastat a mitja alçada per on brolla una bona quantitat d’aigua, que cau a un bassal d’arc circular al terra. Al mig del mur central, a metre i mig d'alçada, l'aigua regalima per un sortidor de pedra que sobresurt del mur i cau a un bassal d'iguals característiques que el lateral. El regalim etern de l’aigua ha fet que la paret sigui tota encatifada de molsa i que tingui una atraient brillantor. Falgueres i heures enllueixen l’estatge a dojo.»

Tornem anar a contra corrent de la riera fins a quedar a l’alçada sota del Poliesportiu per trobar-nos amb la Font del Pont [41.7337,2.5023 ]:

«La font esta situada a una terrassa a un nivell superior de la resta del lloc mercès a un mur ondulat de pedra rejuntada que ens porta a la deu. Sota d’aquest mur per una petita obertura raja abundosa aigua. Del muram superior que conté les terres en surt encastat un gruixut broc de ferro per on hauria de rajar l’aigua de la font, tot i que nosaltres no ho l’hem vist brollar. A ,a esquerra de la canella una gran pedra amb la data 1881 sembla indicar la seva inicial construcció; mentre que a la dreta una altra pedra porta gravada el nom de la font, i la inscripció:

MCMLXXXI

I CENTERANI»

Si seguim caminant riera amunt en direcció Nord-Est a menys de mig kilòmetre trobem la Font del Rellotge [41.7346, 2.5010]:

«Font de 1991 també anomenada a vegades de la Illeta, ja que és situada en aquest paratge de la llera esquerra de la riera de Gualba. L'aigua del broc és regulada per un pedal, i al petjar cau sobre un bloc de granit amb una concavitat en forma de pica. El nom de la font prové que l'ombra del raig de l’aigua es converteix en el gnòmon d’un rellotge de sol amb les hores senyalades per petits cercles d'acer inoxidable. Per això hi ha també una placa amb el lema "Veus dues coses alhora: l'aigua i l'hora del sol". El rellotge és obra de Jaume Salichs, autor també del rellotge de sol de la font de la Rectoria, a més d’una vuitantena més de rellotges arreu.

La pica se sustenta en un pedestal de pedres encimentades. Si us hi fixeu bé, el mateix broc d'acer inoxidable porta gravat el nom de la font.»

Ens disposem anar a veure tres fonts boscanes al sud del poble per això agafarem el cotxe en direcció Riells i Viabrea/Sant Celoni, com si marxéssim del poble. Aparcarem prop de Cal Andreu (tot i que aconsellem no aparcar prop de les cases per no ser una molèstia als veïns) que queda a mà esquerra a uns 500-600 m després de la petita rotonda de l’entrada del poble.

Allà anirem a visitar la Font de Can Maynou [41.7248291, 2.5154990]:

«També identificada antigament com a font de Can Maynon. Font arraulida a l’ombra d’un gran plataner, el seu broc de ferro és encastat a una paret de pedra, d’on brolla l’aigua que va a parar a un bassal quadrat de pedra nivell de terra.»

Seguim pista endins fins a vorejar el Restaurant Can Pasqual, just al costat del galliner podem apreciar un caminoi que va en direcció a la Riera, després d’una successió de corbes trobem la Font de Can Muntada [41.7247731, 2.5197423]:

«Una font entre bells plataners, de construcció senzilla, amb un petit broc metàl·lic d’on brolla un escàs raig d’aigua que feina en tens per emplenar una ampolleta. L’acompanyen falgueres, heures i molsa diversa, amb una gran verdor arreu.»

I finalment anem a buscar la Font de Can Cortina [41.7231395, 2.5217485] per fer-ho fàcil podríem baixar riera a través ja que normalment està seca, però està força bruta. Desfem el camí en direcció Can Pasqual però a la que arribem al prat girem a l’esquerra resseguint la riera seguint el seu curs. Fins arribar a uns plataners, just a sota els horts tot i que molt difícil ja que sempre queda tapada per les fulles dels plataners trobem la Font de Can Cortina.

«Font situada al sud del nucli urbà, prop de l’hotel Masferrer, una antiga masia de final del segle XIII amb nous usos turístics. Des de Masferrer podeu remuntar el torrent uns 150 metres cap a nord fins trobar la font.

L’obra de la font consisteix en un mur de contenció, i sota aquest gran mur rejuntat, hi ha una altre menut mur ran de terra i molt humitós amb un petit broc de ferro. A la tardor el paratge és recobert amb les fulles seques dels plataners de l’entorn. llargues fulles de falguera entapissen el mur, i donen al lloc una verdor característica. Un indret tranquil on poder descansar i meditar sense preses.»

Sabem que ens en deixem algunes com la Font del Caminant, de Can Gavaller, Can Villena, Font d’en Figueres, Teresa tenim referencies i estem pendents de localitzar-les i documentar-les, si en teniu més informació d’aquestes i de les mencionades agraïm tota informació fontsdelmontseny@gmail.com

Moltes gràcies.

Projecte Fonts del Montseny.

Texts i fotografies originals de: Oscar Farrerons i Adrià Corella.

PODEU TOBAR TOTES LES FONTS AL NOSTRE MAPA: https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.81983417311718%2C2.451332500000035&z=11