Trepitjant entre el Brull i Seva...

El passat cap de setmana vam anar a visitar 3 fonts, que l'Oscar ja les coneixia molt bé però jo (Adrià) encara no les havia fotografiat, i també amb l'excusa de gaudir d'una bona ruta!

En concret voliem anar a donar un cop d'ull a la Font de Riudeboix, la Font Pomereta i la Font de Sevallar.

Vam iniciar la ruta com les cabres, deixant el cotxe just al costat de la Font de Riudeboix (la de la fotografia) just darrera del que havia estat una caseta de peons caminers de principis del s. XX (ara en resta un mur amb dos bancs) hi surt un corriol que puja pel torrent i s'enfila al Turó del Bosquet fins arribar al Coll de font Pomereta passant pels cortals per després baixar a la Font Pomereta.

La font (també anomenada Font de l’Aulet) es troba tot just al quilòmetre 28,5 de la carretera de coll Formic. És acompanyada per dos bancs de pedra a banda i banda del generós broc de ferro, a sobre del qual hi ha una placa que ens explica que des de 1972 és dedicada a Artur Osona, gran divulgador del Montseny, autor del primer llibre d’itineraris publicats a Catalunya “Excursió a la muntanya del Montseny” publicat al 1879. Artur Osona (Barcelona, 1840-1901) col·laborà en diverses publicacions (La Renaixença, Diario de Cataluña, Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana...) i publicà catorze guies excursionistes de Catalunya i Andorra. Viatjà molt per l’estranger, i fou membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (que posteriorment es convertiria en el CEC). Tenia passió pel Montseny i Andorra (fou nomenat fill adoptiu d’Andorra en 1897 pels seus “serveis i sacrificis”) En 1881 junt d’altres fou comissionat per fer un refugi al cim del Turó de l’Home al Montseny que les dificultats no van permetre la seva construcció. Al morir deixa disposat al testament que totes les seves guies passin a titularitat del CEC, i que els beneficis de les vendes fossin destinades a la construcció del refugi del Turó de l’Home.

Com hem dit un cop al collet de Font Pomereta, varem baixar per un corriolet entre pins fins a la Font Pomereta, per sort nostre vam trobar la font encara ben enfarinada per les últimes petites nevades d'aquest gener de 2019.

Això ens va donar oportunitat a fotografiar-la en un estat difícil de trobar!

Font Pomereta va ser aixecada pels amics de l’Aplec de Matagalls de Granollers el 1963, seguint la tradició que cada any una colla de l’aplec construïa una nova font (o en restaurava una d’existent en mal estat). Aquesta font és tot just al Meridià Verd, quan la pista es creua amb l’anomenat Torrent de Font Pomereta (del que és origen) i que al ajuntar-se amb el Torrent de Font Savellar passa a dir-se Torrent de les Hortes de Sobrevia, fins a l’alçada del Moli Espatllat, on neix el riu de Mules. La font està formalment al terme municipal del Brull, tot i que les seves aigües van a vessar a la Riera Major de Viladrau. Encastada a la paret de pedra hi ha una placa ceràmica de 1986 dedicada per l’Agrupació Excursionista de Granollers a en Francesc Casas i Amigó, amb la seva poesia: Els bons aires que respiro Aquí dalt son catalans; Les persones que hi albiro En fan cara de germans. Algun trinxeraire a esborrat la paraula “catalans” de la poesia. Podem arribar a la font des de Viladrau o des del Brull. Des de Viladrau caminant pel Meridià Verd, amb el següent recorregut: Ermita de l’Erola, Sant Segimon, Turó dels Esqueis, Turó de les Queredes i Collet de Trèmols. Pel Brull podem deixar el cotxe a la carretera de Collformic, pujar des de la font de Riudeboix fins el collet de Font Pomereta, i baixar 100 metres pel corriol desdibuixat que travessa el bosc fins a la font.

Com a curiositat, quants brocs creieu que té la Font Pomereta? Ara.. que només diré que de rajar, només en raja un!!!

Com podeu veure a la següent fotografia la paraula "catalans" esborrada i alguna trinxada més...

Un cop visitada la Font Pomereta ja podíem tirar pista amunt per anar a veure la Font de Sevallar, però primer una parada obligatòria va ser la cabana de Font de Sevallar... I aquí la pregunta: Que va ser primer, la cabana o la font?

L'Oscar dins de la cabana Font de Sevallar, inspeccionant les restes d'un plat.

Després de "xafardejar" una mica la cabana i observar les restes del mur de pedra seca que devia tancar el ramat, ens faltava una font per veure, la font amb el nom homònim de la cabana, vam descendir la pista fins a trobar el pas de l'aigua que descendeix bosc a munt. Si ens enfilem marge amunt en direcció a l'origen de l'aigua, no costarà trobar la font, es veu un indret força visitat pels senglars.

També escrita com font Savellar. Les aigües d’aquesta font situada al serrat de l’Oriol són l’origen del Torrent Sevallar, que aboca les seves aigües al Torrent de les Hortes de Sobrevia, i aquest més tard al riu de Mules. La font és situada graciosament dins d’un bosc d’alzines. Podem arribar a la font des del Meridià Verd, que venint de Viladrau (a caminant 130 minuts des la plaça Major) pren la pista de Sant Segimon fins el GR 5.2 i d’aquí cap als Matagalls Xic i el coll de Sobrevia. Poc després de passar el Turó de les Queredes, trobarem la cabana de Fontsevallar.

Ara només faltava desfer el camí, però abans vam voler fer un cop d'ull al Santuari de Sant Segimon des del Turó d'en Pou d'en Sala, si teniu oportunitat d'anar-hi, les vistes no defrauden!

L'Oscar al Turó de les Querdes, mirant direcció al Matagalls.

Vistes al Santuari de Sant Segimon des del Turó del Pou d'en Sala.

Ja per tornar, per no desfer el mateix camí vam fer una circular pel Turó de les Querdes fins a arribar altre cop al Collet de Font Pomereta, descendint pels cortals i tornant a baixar pel corriol fins a la Font de Riudeboix.